Escrits
divendres 25 de maig de 2012
A principis del s.XX, a Montcada i els seus voltants s'organitzaven, per a les classes més benestants, un seguit de curses amb cavall pels indrets més naturals del poble i rodalies.
Us presentem una petita referència d'aquests "rallies" que va sortir publicat com a fet destacat a la revista "Catalunya Gràfica", en concret a la secció d'esports, del nº3 del 30 de gener del 1922:
Font: ARCA
Per altra part, cercant a l'Arxiu Nacional de Catalunya, he pogut trobar la següent imatge, realitzada en boscos de Montcada d'un altre Cross-Country a cavall en el qual es pot observar l'abundància natural de l'indret, així com els personatges que sobre els cavalls es mostren a la fotografia. Val a dir que la data de la fotografia és desconeguda, si bé apunta a que estaria realitzada als anys 20 del segle XX:
Participants a una competició hípica de cross-country al seu pas per Montcada i Reixac.
Font: ANC - FONS ANC1-64-N-4570 / BERT I CLARET (FOTOPERIODISTES)
Si us interessa la temàtica, podeu fer també un cop d'ull a l'article, publicat ja fa un temps, dels "rallies" que es realitzaven també per la zona de Can Rocamora, clicant aquí.
divendres 18 de maig de 2012
Ahir un e-mail anònim em va enviar un enllaç que parlava del succés ja conegut, del cas del Bisbe Manuel Iruita. L'e-mail no deia res més però l'article, del portal Religión en libertad, i tenint en compte les possibles opinions que a l'article es detallen, he considerat publicar-lo al bloc, al tractar-se d'un episodi que malauradament, com d'altres, va suposar el que va suposar i per a que pugueu opiniar, si així ho voleu fer. A més apareix una imatge de l'aspecte del cementiri de Montcada, a l'any 1940. És aquest:
23h del 3 de diciembre, en el cementerio de Montcada
Esta era la portada del ABC del 9 de febrero de 1933. En el pie de foto puede leerse: "El Cuerpo de portantes del Santo Cristo, de la diócesis de Barcelona, ha tributado un homenaje al obispo, doctor Irurita. He aquí el momento de efectuarse, en el salón del Trono del Palacio episcopal, ante la imagen del Crucificado salvada del incendio y pillaje del 11 de mayo (de 1931) en un pueblo de Alicante, que se entronizó en dicha estancia. Además se le hizo entrega, al virtuoso prelado de un magnífico álbum recordatorio". Rescatamos esta portada precisamente en el día en que el Siervo de Dios Manuel Irurita abraza definitivamente la Cruz.
Del Cuartel de San Elías al Cementerio de Montcada
En el Cuartel Central de la FAI, situado en el antiguo convento de clarisas de Santa María de Jerusalén, en el número 23 de la calle San Elías de Barcelona ha pasado el Obispo Irurita encerrado las últimas 48 horas. Es la famosa checa de San Elías; en esta fotografía de los años setenta, exterior del convento.
Por la noche, en este 3 de diciembre serán llevados en un camión al Cementerio de Montcada y Reixac, para ser asesinados. A sus verdugos les dice: “Me ponéis un vestido blanco sin daros cuenta; yo os perdono y os bendigo; soy vuestro Obispo”. Y cantaron todos juntos el Credo de la misa latina. Los autores del asesinato dijeron en tono de mofa: “Mira que son tontos; los matamos porque son de misa y se ponen a cantar misa”.
A las puertas del cementerio de Montcada i Reixac fueron asesinadas 1.168 personas. Fotografía tomada en 1940.
El testimonio de Juan Canela Grané
El hermano Federico Plumed Feced, vicepresidente Nacional de Hispania Martyr nos ofrece el siguiente relato de un superviviente del fusilamiento que en la pared de entrada al Cementerio de Montcada, tuvo lugar la noche del 3 de diciembre de 1936. Juan Canela declara:
“Nos condenan a muerte sin juicio esa noche junto con once compañeros, total doce. Nos atan de dos en dos, por las muñecas y los codos y nos trasladan en un autocar de transporte escolar, que yo mismo había tapizado junto a mi padre Francisco, delante de la tapia de la puerta del cementerio de Montcada. Nos enfocan con los faros del autocar y los del turismo que fue siguiendo detrás del autocar. Nos disparan con ametralladora y con fusiles. Van cayendo las víctimas. Mi compañero, con el que estoy atado, es Pedro Ruiz Navarro, director de la Revista “La Monarquía”, que es mucho más alto y robusto que yo. Al caer sobre mí, evita que me toque ninguna bala y su cuerpo hace de parapeto. La sangre de Pedro mancha todo mi cuerpo. Como algunos aún daban quejidos, se ordena que a los ametrallados nos den el tiro de gracia. Yo me quedo sordo del oído izquierdo. Uno de los milicianos se encariña de mis zapatos y me los arranca. Se los prueba y como le vienen pequeños los tira.
Terminan las lamentaciones y los gritos. Se produce un tiempo de silencio, que sigue a la marcha de los ejecutores asesinos. Después de un rato viene un coche, parece con misión de contar el número de personas fusiladas. Pasa un tiempo y busco la manera de desatarme de Pedro. No me es fácil y me queda el brazo ennegrecido durante muchos días. Busco mis zapatos y me voy a una fuente cerca del cementerio, que llaman la “Pudenda”. Me lavo toda la sangre que me empapa. Con las fotos que guarda la familia Tort y los detalles de su vestido, puedo testificar que el Dr. Manuel Irurita Almandoz, Obispo de Barcelona, fue asesinado conmigo en el grupo que salió la noche del tres de diciembre desde el Cuartel de San Elías. Las palabras que el Obispo Irurita pronuncia esa noche, ante el pelotón de ejecución son: “Os bendigo a todos los que estáis en mi presencia. También bendigo las balas que nos darán la muerte, ya que serán las llaves que nos abrirán las puertas del cielo”.
Esta es la cuerda con que fueron atadas la muñeca y el codo derecho de Pedro Ruiz Navarro con la muñeca y el codo izquierdo de Joan Canela Grané. No habiendo quedado herido, el Sr. Canela pudo hacer deslizar la cuerda de la muñeca pero no la del codo, lo que le obligó a hacer grandes esfuerzos para deslizar su brazo izquierdo, cosa que le provocó un gran hematoma que le duró muchos días.
Esta cuerda es un gran documento que confirma la verdad de las de las declaraciones de Joan Canela, y por tanto, lo hacen testigo único y excepcional de que en el grupo estaba el Doctor Manuel Irurita Almandoz, obispo de Barcelona desde el 23 de marzo de 1930.
Ayer, 2 de diciembre de 2011, Hispania Martyr publicaba esta esquela en La Vanguardia.
divendres 11 de maig de 2012
Ca N'Albinyana - Aquesta antiga masia, avui patrimoni desaparegut, va estar sota la influència directa de la parròquia de Sant Pere de Reixac i que ja surt documentada al segle X, arran un document de venda on surt referenciat el topònim d'Albinyana amb activitats de pagesia, a l'Oest del riu Besòs. Aquest document parla de la venda d'una casa, les terres alguns animals i una bóta.
No sabem si aquesta primera referència tracta de la mateixa casa, si bé el topònim Albinyana queda referenciat a la mateixa zona.
Vista parcial de Ca N'Albinyana a principis del segle XX.
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya)
Les primeres referències de la masia actual daten del segle XIV, encara que segurament amb una estructura molt diferent a la coneguda per nosaltres, fruit de remodelacions posteriors.
Vista parcial de Ca N'Albinyana a principis del segle XXI.
Font: Fidel Casajuana
Al 1767 la masia momptava amb una gran premsa, feta de ferro i roure, que permetia fer verema. Tres anys després, al 1770, l'edifici va patir una reforma força important a la seva façana, afegint-li el balcó i es va reduir l'espai de la porta de mig punt.
Aquesta masia inclús va tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere, de construcció més tardana (beneïda el 15 de novembre del 1801). Ja a l'any 1836 es va pintar el rellotge de sol.
Detall d'una de les finestres de Ca N'Albinyana. Fotografia de principis del segle XX.
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya)
A la següent imatge, realitzada a l'any 1971, es pot veure la serra de Sant Llorenç del Munt, des de la Parròquia de Reixac. Una imatge on podem veure les grans extensions de camps de conreus i la masia, enquadrada en color vermell:
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya).
Font: Fotografia actual d'en Fidel Casajuana (http://elmasrampinyo.blogspot.com).
Font: DIBA - Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac.
divendres 4 de maig de 2012
Revisant un seguit de referències a l'Arxiu Nacional de Catalunya, he trobat algunes imatges químiques interessants que fan referència a les obres de construcció de la segona fàbrica de la
Companyia General d'Asfalts i Pòrtland Asland, a càrrec de l'empresa
Construcciones y Pavimentos, S.A, a Montcada.
Les fotos estan realitzades entre el 03/01/1917 i 15/09/1917 i es poden observar els sistemes constructius, andamis, escales, els mètodes d'encofrats i tècniques constructives diverses:
Fonts: Arxiu Nacional de Catalunya, referències: FONS ANC1-42 / BRANGULÍ (FOTÒGRAFS).
divendres 27 d’abril de 2012
Us presentem un quadre, publicat al bloc d'en Ferran Hernández de la caseta de Vista Rica:
No va ser fins el 13 d'Abril del 1887 quan el Barceloní Josep Closes va demanar a l'Ajuntament de Montcada el permís per a edificar una caseta d'estiueig als terrenys que ell tenia al "Turó de la Fermina". El projecte ja havia estat ideat pels voltants del 1885 però no va ser fins el 1887 que aquest va fer-se realitat, a mans de l'arquitecte Josep Graner i Prat al 1887.
Es tracta d'una vivenda de planta quadrada aïllada del nucli de població i que disposa d'un semisòtan, planta baixa, pis i golfes. La façana principal està formada d'un cos amb terrassa afegida als anys 30 del segle XX. La casa disposa d'un jardí de mides considerables on encara es poden veure bancs pel descans, paviment, una font i dipòsits.
L'edifici es convertí en un dels més emblemàtics dels estiuejants barcelonings de finals del segle XIX.
Dades Històriques: L’any 1887, Josep Closes, veí de Barcelona, va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada un permís per edificar una casa en terrenys de la seva propietat, situats al Turó de la Fermina, actual Turó de Vista Rica, destinada a l’habitatge d’estiueig de Josep Closes i la seva família.
L’arribada dels estiuejants a Montcada al llarg del segle XIX, buscant una millor qualitat de l’aire, de les seves aigües i fonts de molta anomenada, va facilitar la urbanització dels terrenys, situats darrera del carrer Sant Antoni (actual Domènec Fins). Aquest procés es va intensificar amb l’arribada del ferrocarril i la construcció de diferents baixadors l’any 1883. La seva situació privilegiada, va convertir aquest edifici en un dels més emblemàtics i representatius dels estiuejants barcelonins de finals del segle XIX.
Es recuperarà aquest indret? ...
Font: Montcada Modernista
diumenge 22 d’abril de 2012
El pasat dia 12 d'Abril es va presentar a l'Auditori de Montcada el llibre "Batlles, alcaldes i els afers d'un poble. Crònica històrica de Montcada i Reixac (1454-2011)" fruit de les investigacions d'en Josep Bacardit i Ricard Ramos, de la Fundació Cultural Montcada.
La lectura del llibre ens trasllada, ja des dels seus inicis i amb un seguit de pinzellades, als detalls històrics dels castlans i batlles que, des de finals del segle XIV i principis del XV, van estar al càrrec del govern, defensa i guarda del castell de Montcada i del seu territori.
Ell libre ens fa entendre com aquests primers vassalls, que eren els castlans, són els avantpassats dels actuals alcaldes que avui dia governen els ajuntaments dels pobles, com ara Montcada i comença en el moment històric on la noble Guilleuma de Montcada, senyora del castell va patir un seguit de lluites polítiques que la van portar a l'excomunicació, excloent-la de la comunió amb l'Església.
Aquest fet va portar que el rei, compte Joan I vengués als Consellers de la ciutat de Barcelona el castell i el seu territori amb tots els seus drets i pertinences.
A partir d'aquest moment històric i el fet de la creació del concepte de batlle fa que arrenqui l'exposició del llibre i tot el que els autors tenen previst explicar-nos a través de les 160 pàgines que compte el llibre.
La seva lectura és un viatge en el temps de manera continuada des del 1474 fins avui dia, tot repassant els representants del poble i els moments històrics que els hi va tocar viure. Aquest fet, junt amb una redacció acurada i ben explicada fa que la seva lectura sigui molt amena i de gran interès per les persones interessades en la història local o Catalana.
Bona part del llibre s'ajusta amb una gran quantitat de detalls a la història dels alcaldes que ens van representar als segles XIX i XX, tot encertant amb un bon seguit d'explicacions que fan entendre l'estat de Montcada i Reixac en aquells anys i com aquests fets han format la fisonomia actual de la vila.
Si bé no hi ha referència històrica dels fets que van ocórrer en el mandat d'alguns batlles de segles passats, degut a la manca de informació trobada sobre aquests representants del poble, de ben segur que els autors del llibre ens oferiran aviat nous detalls d'aquests batlles que ara per ara han quedat només descrits pel seu nom i el moment històric en el que van viure.
En definitiva el llibre és una bona oportunitat per a conèixer un xic més la història del poble, en aquest cas amb la figura dels seus representants, i que sense cap mena de dubte es tracta d'un llibre que des de aquí aconsellem comprar, per exemple demà dilluns dia de Sant Jordi.
divendres 20 d’abril de 2012
Seguint amb els darrers articles relacionats amb algunes masies i casas del poble i la seva arquitectura principal, avui us presentem unes fotografies de Can Donadeu, realitzades entre 1890 i 1936, trobades com la resta a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.
Fixeuvos-hi en l'arquitectura de la façana, i en concret en les finestres d'estil gòtic, juntament amb la representació del que és una masia, amb les característiques que la dibuixen, com per exemple l'aviram que trobem davant la porta, tot alimentant-se de la terra o els estris habituals de la vida en aquestes condicions particulars.
A la següent fotografia podreu veure millor els detalls de les tres finestres principals de la planta superior:
Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.
A la següent ampliació podem apreciar millor el detall de la finestra cega i els caps dels personatges:
Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.
La següent fotografia va ser realitzada al Març del 1933 i mostra una imatge de la casa en tota la seva dimensió:
Març 1933. Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.
Subscripció:
Missatges (Atom)